Influència

Costa Rica - 6/20 Juliol 08 -

Aquí unes fotos del Viatge a Costa Rica
- Rèptil no identificat a Puerto Viejo


- Tucán esquerp a Tortuguero


- Nyau Canopy


- Ocell desconegut a Tortuguero


- Iguana "camuflada" a Puerto Viejo


- Perezoso (de tres dedos) a Puerto Viejo


- Cria de Caiman a Tortuguero


- Perezoso (de dos dedos) a Monte Verde


- Iguana Prenent el sol a l' hotel de Manuel Antonio


- Orquidea a Monte Verde


- Oruga peluda a Monte Verde


- Cent Peus negre a Monte Verde


- Cargol verd a Monte Verde


- "Platjeta" a Manuel Antonio


-Volcan Arenal durant els pocs minuts en que es va deixar veure


- Parc natural Braulio Carrillo (Prop de de San José)


- Espectacular balcó de l' habitació Manuel Antonio


- Més balcó .........


- Platja a Manuel Antonio (fi viatge)


No crec que calguin paraules

Mons alternatius .....

Una gota de mes ...o de menys

Em pregunto a vegades quin control real tenim de la nostra vida , o millor dit com hauria pogut ser la nostra vida si no fos per petits detalls o casualitats que ens han fet agafar una direcció o una altre i que potser sense saber-ho han canviat radicalment la nostra vida.
I no estic pensant en accidents o desgracies ....si no mes aviat en la gent que coneixem i com la com la coneixem.
Jo hi ha gent que aprecio que conec perquè en comptes d'anar a la bolera vaig passar per selva , perquè vaig escollir una feina enlloc d’un altre o perquè a la facultat vaig escollir matins enlloc de tardes....




......o perquè una nit vaig contestar una trucada d’algu que també havia trobat per casualitat al desert del Kalahari i que de fet coneixia perquè anys endarrere havia anat a Selva en comptes de passar per la Bolera.... i sense tot el precedent ara no seria qui soc, ni em sentiria feliç com em sento, ni amb compartiria amb qui em complementa.

I tot això es fruit d’una trucada , d’una casualitat ? seria massa absurd.....o no.

Joncs

Plou sobre mullat.... perquè les desgracies mai venent soles ?
El que em meravella es la capacitat humana de superar-les.
I que fràgils que som encara que no ens ho sembli.
Fràgils son els nostres cossos , el que ens fa forts es la nostra ment i a la ment em referia quant parlava de capacitat de superació.
Capacitat que es manté desconeguda fins que ens veiem sota pressió i en situacions límit , es aleshores quan llueix i quant contra tot pronòstic les adversitats ens ajuden a vegades a redreçar els nostres camins.
Jo ara per ara confio , que un cop passada la ventada, els Joncs recuperin la seva posició i no facin com l’Alzina que en cas de vent massa fort pot acabar desarrelada.